FORMACIONS

VIDEOTECA / DOCUMENTACIÓ

 

 

BREU HISTÒRIA SOBRE LES FORMACIONS

FORMACIONS

Quan els diables es desplacen en cercavila, tant si hi ha presència de foc com si no, la colla manté sempre la mateixa formació, que és la següent:

FORMACIÓ DE CERCAVILA
Al capdavant i al mig se situa el calador, que habitualment és el cap de colla o el diable amb més experiència. Darrere seu i al centre, hi trobem la Diablessa, flanquejada per dues fileres de borrons. Al mig de les fileres i també al centre, hi trobem l’abanderat, personatge que apareix en poques colles. El Llucifer es col·loca centrat al final de les fileres, i a costat i costat, s’hi situen l’Àngel i sant Miquel. Darrere seu i d’ample a ample de carrer, hi van els timbalers. Els saquers apareixen al darrere. Fa uns anys, el saquer carregava un sac amb les carretilles, però actualment, per raons de seguretat i per la gran quantitat i diversitat de material que s’utilitza, transporten un carretó de fusta amb rodes.

ENCESA CONJUNTA
El Ball de Diables de l’Arboç l’anomena pont. En el moment de fer l’encesa conjunta de tots els components de la colla, els diables, se situen en cercle amb les maces alçades i amb els caps de les maces tocant-se. L’encenedor encén un o tres sortidors de la Diablessa, que, un cop surten espurnes a dojo, entra dins del cercle i, acotada, mou la forca per encendre totes les carretilles o sortidors que porten els diables. Un cop les maces dels diables s’han encès, retrocedeixen unes passes per ampliar el ventall de foc i es mantenen al lloc ballant, generalment sense fer voltes. És en aquest moment que l’encenedor encén els tres sortidors del Llucifer, que entra, caminant com sempre, dins del cercle marcat pels diables, on s’ha quedat la Diablessa ballant. Un cop la pirotècnia dels diables ha petat, fan voltes en sentit contra horari al voltant del Llucifer fins que li peten els tres trons.

L’ELSA
Aquesta colla presenta un altre element en la seva actuació amb una organització dels membres destacable. Puntualment, en algun moment de la cercavila, representen una adaptació de l’últim parlament de la Diablessa a l’acte sacramental, quan aquesta castiga els diables per haver perdut la batalla contra les forces de cel. Uns vuit diables se situen ajupits, amb un genoll a terra, al voltant de la Diablessa, que està dreta. La Diablessa recita el seu parlament dirigint-se als diables i, un cop ha acabat, l’encenedor li encén una carretilla. Ballant i donant voltes, va cremant l’esquena de tots els diables fins que li peta el tro.

LA CARRETILLADA
És l’actuació més destacada del Ball de Diables de l’Arboç, i mereix una atenció especial la coreografia que es forma mentre els diables van evolucionant al so dels timbals sota les espurnes. Els diables passen al voltant de vint-i-cinc minuts donant voltes en sentit contra horari en una part de la plaça de la Vila, conegut com el “racó de la carretillada”, sempre ballant i donant voltes sobre ells mateixos mentre van avançant. El Llucifer, sempre caminant o parat, la Diablessa, que balla com els diables, i ocasionalment algun altre membre, se situen al mig del cercle i tiren tota mena de pirotècnia. Dos caladors, situats en un extrem del cercle, encenen les carretilles que van proporcionant els membres de la intendència. En algun moment de la carretillada, i sobretot al final, els diables fan una encesa conjunta, de gran espectacularitat, situats també en cercle, però aquesta vegada ballant sense moure’s del lloc i sense fer voltes, tots mirant cap al mig.

La carretillada acaba amb una encesa de tres sortidors del Llucifer.


PUNT DE DANSA

Quan els diables es desplacen en formació, sempre caminen amb la maça a l’espatlla.
Quan el calador els encén la carretilla, comencen a ballar tot avançant i deixant enrere la filera.
El punt de dansa que fan servir per ballar, i que ha caracteritzat des de sempre el Ball de Diables de l’Arboç, és el punt de galop. Aquesta colla el fa d’una manera molt acurada i els seus membres combinen els desplaçaments amb els girs cap a un costat i cap a l’altre, cosa que fa que el resultat sigui una dansa molt vistosa.
Els diables agafen força amplada de carrer i així la llengua de foc que va avançant té més volum.
Tots els personatges que tiren foc fan el punt de galop excepte el Llucifer, que fins i tot amb el ceptrot encès continua desplaçant-se caminant, sense saltar, fent el que seria, dins dels punts de dansa, el pas lliure. Aquesta manera de desplaçar-se fa que transmeti molta més sensació de solemnitat, i subratlla la importància d’aquest personatge. Un cop al Llucifer li ha petat la pirotècnia, fa brandar el ceptrot per fer sonar les pedres de riu que porta a l’interior i centrar l’atenció de tothom.
Aquests punts de dansa els fan a les cercaviles, a les enceses conjuntes i a la carretillada, i la Diablessa, a més, a l’Elsa.
Cal destacar que el fet que els diables de l’Arboç facin aquest acurat punt de galop amb voltes durant tota la carretillada representa un gran esforç per a tots el seus components.