BALL PARLAT

VIDEOTECA / DOCUMENTACIÓ

 

 

BREU HISTÒRIA SOBRE EL BALL PARLAT

BALL PARLAT

De l’acte sacramental, que és com aquesta colla l’anomena, del Ball de Diables de l’Arboç, se’n conserven diferents documents, que apareixen transcrits, tot i que alguns parcialment, al llibre de Cruanyes (1988).

El document més antic és una transcripció feta de fonts orals per Joan Tarafa i Gumà l’any 1907. Aquest text, que no va ser descobert fins fa pocs anys, és en castellà, però es veu clarament que no era l’idioma usat habitualment per les persones que el recitaven, ja que hi apareixen moltes adaptacions de paraules al català. Enmig de la representació, els diables recitaven els versos satírics, i al document s’expressa de la següent manera:

“Els diables dihuent tots un parlament satirich i de paraulas bastant pujadetas de color”

L’any 1944, amb motiu d’una reestructuració de la colla, el senyor Francesc Puig-Corvé va fer una recollida de fonts orals del text de l’acte sacramental, ja que no en constava cap document escrit. El resultat que se’n va obtenir és força més reduït que el de 1907, fet que mostra que, amb el pas dels anys, la transmissió oral devia fer perdre parts del text original. El text que es presenta a continuació és una revisió feta l’any 2000 per membres del Ball de Diables de l’Arboç del text de l’acte sacramental recollit pel senyor Puig-Corvé l’any 1944 i revisat per Domènec Miquel i Ribas l’any 1985. Aquesta revisió de l’any 2000 es va fer perquè a la versió que apareix a Cruanyes (1988) hi falten versos i la colla no disposava de cap document on quedés reflectida la versió íntegra.

Actualment, a diferència del que feien al segle XIX, el Ball de Diables de l’Arboç representa separadament els versos satírics i l’acte sacramental. Els versos, que com a sàtira renovada anualment presentem en vermell, es reciten el diumenge de la Festa Major al migdia a la plaça de la Vila, i l’acte sacramental es representa després de la processó del vespre del mateix diumenge, també a la plaça de la Vila, i just abans de la carretillada. De fet, l’acte sacramental i la carretillada van íntimament lligats, ja que aquesta última representa la revolta i la catarsi que es produeix a l’infern després que els diables hagin perdut la batalla contra el cel.

ACTE SACRAMENTAL

Els personatges del Ball de Diables de l’Arboç no tenen una coreografia gaire marcada a l’hora de representar de l’escena, encapçalats per la Diablessa. Els borrons primer i segon també ocupen uns llocs capdavanters. Els timbalers estan situats a l’esquerra de l’escena. El Llucifer és l’últim d’entrar i ocupa un espai central.

Quan els personatges han de fer la seva intervenció es limiten a avançar-se una mica del lloc que estan ocupant.

Quan apareix l’Àngel, intervé des de la dreta de l’escena. El que es representa al gràfic és la ubicació que ocupen els personatges la major part del temps que dura la representació, segons text, introduir acte sacremental i distribució dalt de l’escenari.

VERSOS SATÍRICS

Els diables de l’Arboç no se situen de cap manera especial per recitar els versos. Tots els que n’han de dir-ne un, són sobre l’escenari i es limiten a posar-se a primera fila, on hi ha el micròfon, quan és el seu torn.

Tots els versos sempre acaben amb:
Llucifer, vinga trons i carretilles que pel foc ja anirà bé, i dos tocs de timbals.