TIMBALS

VIDEOTECA / DOCUMENTACIÓ

BREU HISTÒRIA SOBRE ELS TIMBALS

TOC DE TIMBALS

El Ball de Diables de l’Arboç té un toc de timbals molt característic, que s’ha anat mantenint des de sempre gairebé sense variacions. La voluntat de conservar el so tradicional dels timbals ha fet que la colla estigués molt sensibilitzada per mantenir uns timbals idèntics als que es conserven des de fa uns dos-cents anys, amb cos de fusta i membrana de pell. La colla porta generalment quatre timbalers, però en moments de màxim compromís, com pot ser La Carretillada, n’arriba a presentar fins a onze. La colla té un sol toc de timbals, que fa servir per a totes les evolucions dels diables. No obstant això, en els ponts o en els moments de màxima intensitat de foc, els timbalers donen aire al toc i n’augmenten el ritme i la intensitat. Una característica d’aquesta colla és que, dues setmanes abans de la Festa Major, els timbalers surten dia per altre al vespre en cercavila pels carrers per anunciar la proximitat de la festa. Possiblement aquest costum es devia introduir fa molts anys com un assaig dels timbalers de cara a una de les poques actuacions que tenia la colla, la Festa Major. Sigui així o no, el que és clar és que, quan la Festa Major s’acosta, els timbalers són els encarregats de pregonar-ho amb el so dels timbals. Aquesta cercavila de timbalers, que van fent parades i tocs de lluïment on se’ls ofereix un porró de vi, la segueixen desenes de persones de totes les edats atretes pel so contundent dels timbals i per l’excitació que comporta aquest fet.

Els més vells parlen d’una tonada i lletra que feia quelcom així…
«Renc que t’ha renc que t’ha renco un pel del cul»
«que t’ha renc que t’ha renco un pel del cul»
«que t’ha renc que t’ha renco un pel del cul»